Un cop fet el pessebre, he repartit per tota la casa la petita col·lecció de portals de Betlem mentre  escoltava les més conegudes cançons de Nadal, és aleshores quan he repassat tot el que havia escrit per aquest Nadal i he cregut que ho havia d'esmenar i aquest és el resultat.

Aquest és el Nadal de l’esperança

i tot allò impossible pot passar

És què no sents el cant de la Sibil·la

que et convida a fer via i tramuntar?

Aquest Nadal la nova estrella ens guia

és temps de joia, de riure i d’estimar,

és temps de goig, de misteri i alegria  

perquè ja ens falta poc per arribar.

L'esperança no serà defraudada

si amb pas ferm, fem el camí acinglerat,

quan més a prop del cim, hi ha més estrelles

l’estel del poble, l’estel de llibertat.

Rosa Bruguera

Nadal de l'esperança

Esperit de Nadal

Nelson Mandela

Nelson Mandela ha mort, però ens deixa marcada una ruta,  el camí pel manteniment de la pau, del respecte vers tots els homes, el camí de compartir uns valors per poder avançar i el que és més important de tots: el valor de la llibertat, llibertat per a les persones  i per a tots els pobles de la terra.

Hi ha una constant en la vida de Nelson Mandela i és la lluita pels ideals, en tot moment i malgrat les circumstàncies, sempre va lluitar pel seu poble. Gràcies Madiba.

«Ésser lliures, no és tan sols desfer-se de les cadenes, és viure afrontant el respecte i reforçar la llibertat dels altres»

«...no oblideu mai la grandària d'una nació que ha aconseguit vèncer les seves divisions i arribar on és; i no us deixeu portar mai més a aquesta divisió destructora, siguin quins siguin els desafiaments»

«Un home que priva un altre home de la seva llibertat està pres de l'odi, dels prejudicis i de l'estretesa d'esperit»

"He fet aquest llarg camí vers la llibertat. He tractat de no fallar; reconec que he fet passos en fals. Però he descobert el secret, sé que després de pujar un gran turó, te n’adones que hi ha més turons per escalar.

M'he parat un moment aquí per descansar, per robar la visió de la gloriosa vista que m'envolta, he vingut per mirar enrere  des de la distància.

Però només puc descansar un moment, perquè amb la llibertat vénen les responsabilitats, i no goso marxar a poc a poc, ja que el meu llarg camí encara no ha acabat ".

«He buscat l'ideal d'una societat lliure i democràtica, on totes les persones visquin juntes en harmonia i en igualtat d'oportunitats. És un ideal que espero poder viure per a veure'l realitzat. Però si és necessari, és un ideal pel qual estic preparat per morir.»

Històries de vida

En Pere estava llegint el text d'una conferència a la que no va poder assistir, tractava sobre Històries de vida i si les anomenaven de vida era perquè havien guanyat la partida a la mort quan tot al seu entorn parlava de destrucció, de persones obligades a fer una llarga marxa sense retorn possible, parlava de víctimes innocents, d'afusellaments en massa: de genocidi.
 Enmig de tanta barbàrie unes persones van sobreviure i foren capaces de retornar a la societat i refer la seva vida, com si tota la crueltat viscuda fos un parèntesi que tingués el

mateix valor que donem a les frases (...) és a dir com si fossin aclariments i explicacions fàcils que no modificaven el sentit principal.
En l'entorn on en Pere volia refer la seva vida, el de la seva infantesa i de la seva joventut, aquell tan seu, allà va trobar les mateixes cares, les mateixes veus, la mateixa llengua, però res era el mateix, tot era ben diferent; la pregunta li sorgia a cada pas, on eres tu quan a mi se m'emportaven? que vares fer per evitar tanta mort?. 
Com es podia viure intentant no conèixer el que passava, i ara que ja ho sabem?
El millor era oblidar, no mirar el passat; s'havia de confiar que la pau portaria, junt amb les matèries bàsiques, amb la necessitat de reconstrucció del país, també portaria l'oblit.
Per en Pere ha estat un procés difícil i lent però els anys ho amortitzen tot,  i les noves generacions que no ho han viscut, per molt que els pares o els avis els hi expliquin,  la manca de memòria viscuda comporta la pèrdua del dolor i de la ràbia, la perdua de la por, de tots els sentiments i es transforma en una pel·lícula que tot i que es pot veure amb tensió, saps que és tan sols això, una pel·lícula.
El passat recent se'ns fa tan passat! sembla tan llunyà, tan irreal que el que costa un esforç és pensar que pot tornar a passar. 
Hem abaixat la guàrdia, ens sentim confortablement segurs en els nostres records ja històrics, però , desgraciadament, encara tenen la capacitat de prendre noves formes i retornar.
Cada dia, com a compromís personal, hauríem de recitar una nova lletania: 
Vull salvar la llibertat. Que així sigui.