són la gent, els sons,
l’olor,
la seva manera de viure,
els paisatges i el color.
Molta història acumulada,
gent de ciència, fa molts
anys,
després fou la decadència,
seguí misèria i afanys.
Intenten posar-se al dia
de la gent d’altres
indrets,
sense perdre la cultura
ni la religió, ni res.
El contrast és tan notori,
les diferències tan grans
que hem retrocedit molts
segles
no un o dos, sinó molt
abans.
Edat Mitjana: la Medina,
els camps com fa cinquanta
anys
i per alguns dels seus oficis,
el temps no els hi ha
passat mai
Moltes terres ben
cuidades,
altres deixades del tot,
grocs i verds de tons
intensos,
muntanyes a l'horitzó.
La vista es perd per la
gran plana
com els meandres del riu,
cactus, ginesta,
rosselles,
groc de sega, verd ben viu.
Treballs de tintura i
coure
teixits de seda, lli i
cotó,
cuirs i fusta treballades,
espècies, oli i sabó.
El cel cobreix la planura,
els homes fan oració,
la fan cinc cops cada dia,
sigui on sigui, amb gran
fervor.
Les dones dins de la casa,
els homes van a comprar
i deixen passar les hores
asseguts tots en el bar.
Les dones van ben tapades,
fins els peus, cobert el
cap,
un pas enrere de l’home
i amb fills petits al costat.
Els joves volen sortir-se’n
d’aquest cercle tan
tancat,
avui ens sembla
impossible,
però el demà és a l’abast.
