Xàfec
No vull res sinó esperança quan
de cop la terra es fon
i l’aigua cau a torrentades i el
cel brama fatxendós.
No vull res sinó esperança encara
que plori el cor,
la solitud per companya, la
música com a conhort.
No vull res sinó el paisatge
de l’arbre que aguanta fort,
rebrots nous de primavera, despullada
de tardor,
arrels fondes, saba viva, cara als problemes: amor.
Gràcies per els teus poemes i tots els teus escrits, m´han acompanyat durant tot el curs.
ResponEliminaAraceli