Cant de Magdalena

                Recordant Isabel de Villena

Prou sé mirar amb ulls de carn,

tan humans, tan delirosos

conec els ulls de desig

ulls vermells de gelosia,

ulls plens de flama i ardor

tens el cos, plaer i follia.

Obre’m els ulls de l’esperit,

per mi terreny insondable.

Vull perdre’m dintre del bosc,

endinsar-me en la mar brava,

saltar per prades i camps,

pujar dalt la serralada,

marxar per tots els camins

de l’aurora a solpostada.

Sento afany per fer camí

ben a prop teu, nit i dia.

Només amb tu puc anar

a la ignota travessia.