Recordant
Isabel de Villena
Prou sé mirar amb ulls de carn,
tan humans, tan delirosos
conec els ulls de desig
ulls vermells de gelosia,
ulls plens de flama i ardor
tens el cos, plaer i follia.
Obre’m els ulls de l’esperit,
per mi terreny insondable.
Vull perdre’m dintre del bosc,
saltar per prades i camps,
pujar dalt la serralada,
marxar per tots els camins
de l’aurora a solpostada.
Sento afany per fer camí
ben a prop teu, nit i dia.
Només amb tu puc anar
a la ignota travessia.



Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada