El Born

Va desaparèixer tot un món i moltes esperances aquell 1714. L’esforç que feia en Pere era comparable al de les més de 1.200 famílies obligades a enderrocar les seves cases, o a pagar per fer-ho, no es podia aturar: l’ordre tenia data de compliment.

No únicament representava un esforç físic, sinó la pèrdua de totes les seves il·lusions i les seves esperances; a cada cop de mall en Pere soterrava una part de la seva història, amb el foc de terra desapareixien les rondalles de l’avi, els mitjons que l’àvia li feia a quatre agulles, els petons i les cantades de la mare, les mirades severes del pare, les alegries de les festes, el jorn que va entrar la seva dona a casa, la joia de cada un dels fills.

Cada maó, cada pedra que queia era una llosa que s’emportava els somriures de la família i les seves ganes de lluita per la vida, en pocs dies tots havien envellit anys, ara els esperava un àrid sorral, allà on els hi permetien tornar a aixecar una casa, però la tristesa i el cansament pel setge dur i prolongat, per la lluita cos a cos, pel sentiment de derrota i de poble sotmès no deixava gaire possibilitats a l’esperança. La seva vida s'esfondrava amb aquella onada de destrucció que havia envaït la seva casa.

Avui a les portes del 2014, amb la restauració del Born s’ha recuperat una petita part dels vestigis de l’antic barri de la Ribera; podem entreveure com eren les cases veïnals al llarg del

rec Comtal i les grans mansions senyorívoles, com vivien els artesans i els qui treballaven per compte d’altri;  ara ja sabem el que va passar a trenc d’alba i podem sentir l’angoixa, hora a hora, d’aquell 11 de setembre.

Encara que Santa Maria del Mar també constava en el primer pla d’enderrocament, per sort i per miracle es va salvar, la majestuositat i l’alçària de la seva nau central i el recolliment a què convida, ens eixamplarà l’esperit, és la primera catedral dels pobres.

En sortir per la porta lateral trobarem el Fossar de les Moreres, on podem llegir en silenci i homenatge als defensors de les nostres llibertats:

Al fossar de les moreres / no s'hi enterra cap traïdor; / fins perdent nostres banderes /serà l'urna de l'honor.