L'inici del fí?

En Pere no entenia com havia pogut passar, aquell era el tercer setge que patien, del segon en què les tropes franceses de D’Harcourt no se’n van sortir, ara en feia 60 anys. Va ser el 1647.

Aquest havia estat el més dur de tots, gairebé no endevinaven de veure l’exèrcit d’en Felip V quan el vòmit dels seus canons ja els arribava clarament, encertaven de ple en les magres defenses de la ciutat, es van empedreir en els baluards del Carme i la Magdalena i un cop derrotades les guarnicions, entraren a la ciutat de Lleida, robaren i saquejaren i cremaren; malgrat tot, la major part dels seus habitants varen tenir temps de refugiar-se al castell, era l’àncora de salvació, un castell inexpugnable, fort i segur.

L’exèrcit filipista estava rabiós, sedent de sang, en Pere sabia que no tenien aturador, ho sabia d’Almansa, de València i de la més salvatge, atroç i sanguinària de Xàtiva, havien de resistir com fos fins que els arribessin reforços. Però el que va arribar va ser una virulenta epidèmia de disenteria, van enterrar unes 1.200 ànimes, i no tenien aigua, per tant ja no tenien esperança de vida; era massa per a ells que ja feia mesos que patien i, mentrestant, les bombes no deixaven de caure, des de les primeres clarors de l’albada fins a la posta de sol,

incansables, sense pietat.

Aquell 1707 va ser un any negre, tot es va capgirar i deu anys més tard, el 1717, ja s’haria abolit l'estudi general i el règim foral de la paeria també desapareixaria el 1719.

En Pere va intuir que l'ocupació de la Seu Vella, era l’inici de la fi  de la “nació cathalana”. Aquella seu airosa, amb el seu claustre obert a la ciutat, parlaven aquell nefast 1707 d’enderrocar-la, però, com que necessitaven casernes, fou lliurada als militars i usada com a ciutadella.

Ara recordava l’escrit de mossèn Avallà: “Nota que al primer d’octubre de 1700 morí lo rei d’Epanya dit Carlos II sens tenir fill ni filla. Deixà en lo últim testament seu, ademés dels llegats pios y profans, la Corona y tota sa monarquia a un fill del duc d’Anjou y d’una germana del dit Carlos Segon rei, lo qual s’anomena Phelip Quint. Déu nostre Senyor li doni sabiduria bastant per a saber regir i governar lo dit regne...”

No, no havia estat així.