De Salses a Guardamar, de Fraga a Maó

Anava posant “gomets” en el mapa que havia obert davant seu, així volia marcar la ruta a seguir: espais naturals, llocs històrics, monuments,... volia barrejar harmònicament tota la diversitat del paisatge i de la seva gent.

Tractava, en alguns casos, de recuperar episodis de la història, en d’altres, de descobrir monuments i poblacions, de fer coneixença de persones anònimes per la major part de nosaltres, però amb unes vivències, amb 
una dedicació i un sentit de la solidaritat i la responsabilitat admirables per als seus conciutadans.

La Rosa buscava això, història, natura i persona i una manera senzilla d’explicar-ho tot,  que la fes més familiar; ella considerava que els viatges, curts o llargs, són recordats no únicament per la descoberta d’allò desconegut, sinó i bàsicament, perquè en un moment o altre ha aflorat l’emoció.

Les emocions no es poden plasmar en un mapa, no es poden preveure per a un moment donat, arriben amb el so d’una melodia, amb una explicació ben donada, amb un somriure de complicitat, davant una posta de sol o d’algun paisatge que encara que l’hagis vist d’altres vegades, és en un moment donat que et sembla diferent, espectacular.

És aleshores que, conscientment o inconscient, te n’adones que l’estat d’ànim és més positiu, que contemples amb uns altres ulls, que pots mirar lluny i veure i percebre i descobrir i sorprendre’t.

Ella aspirava aconseguir-ho amb aquella proposta de set dies voltant per Catalunya, per qualsevol lloc de Salses a Guardamar, de Fraga a Maó.