Un tren ple de vida

Quan pujo al tren per baixar a Barcelona m’agrada fixar-me en la gent que hi va, quina cara fan, quin posat tenen, com van vestits,... gairebé podries definir el país en base a les persones que van en tren.

Te n’adones de si ha més o menys alegria en l’ambient, quin és el seu grau de cultura, si parlen en un to normal o te n’assabentes de tot el que els passa, pots constatar el grau de respecte a les normes i als altres només mirant si posen els peus al seient del davant i si seuen al terra de la plataforma; hi ha fets preocupants però en canvi hi ha molts detalls esperançadors.

Com que agafo el tren que ve de la UAB hi predomina la gent jove, encara que l’edat de la gent canvia amb el pas de les hores.

Ja ni em crida l’atenció comprovar que la major part de joves o no tant, juguen constantment amb els seus mòbils, alguns no els guarden mai, els porten sempre a la mà com si formessin part de la pròpia persona, i tenen una habilitat admirable quan envien whatsApp. Fa uns anys, no massa, potser 7 o 9, vaig notar un gran canvi, de cop gairebé tothom anava amb un llibre, ara només hi trobes alguna persona escadussera, els sistemes moderns els han fet desaparèixer i, ara per ara, no han estat substituïts per les tauletes, almenys de forma generalitzada.

Fa uns dies un grup de joves va aprofitar el trajecte per assajar una obra teatral, m’ho vaig passar molt bé, va ser tota una lliçó de dicció i de direcció “posa més èmfasi en aquesta frase”,  ”aquest monòleg fes-lo més lent al començar, ves-li donant força i acaba amb rotunditat”, com a mínim ho van repetir 7 cops, era una obra desconeguda però gairebé la vaig aprendre.

Quan tens la sort de seure i de fer-ho al costat de professionals que parlen de la seva feina amb entusiasme és meravellós, he gaudit de converses molt i molt interessants sobre investigació a nivell d’empresa, sobre dificultats de finançament, sobre projectes que tiraven endavant, he vist que a molta gent no li espanten les dificultats malgrat n'hi hagi moltes, i que, quan troben el seu lloc s’hi llencen de ple.

Aquest país tan ple de contrasts i contradiccions té molta energia i un gran potencial i veient la gent crec fermament que tot està per fer i tot és possible.