Ai cel escombrat pel vent,
Ai, ulls de milers d’estrelles,
Oh! serena nit d’hivern.
Ai, si uns moments de la vida
els poguéssim escombrar
i amb ells les velles ferides,
com si no haguessin passat.
Tots tenim paraules dites
o silencis, tan se val,
que si els altres no recorden,
nosaltres no oblidem mai.
Desbordant la llum de lluna
aporta joia i també plor,
quietud que du melangia
i gaubança el resplendor.



En certs estats d'ànim aboquem la millor poesia, la que surt del cor.
ResponElimina