Avançarem

Avançarem amics per les contrades

que amaguen mil perills a cada pas,

no tindrem por de bèsties amagades,

ni del vent, ni el torb ni  l’huracà.

I si un jorn la boira és tan espessa

que no ens deixa veure més enllà,

aturarem amics les nostres passes

sense perdre el nord que ens hem marcat.

I esperarem que amaini altra vegada

i explorarem camins nous i atalls

i cercarem l’aigua que dóna vida

i que ens porta un cant universal.

I si alguna nit la por ens frena,

tots units ens donarem les mans

i serà una gran cadena humana

per revifar la fe en el demà

I farem que la nostra cordada

sigui cada cop, més i més gran,

i sumarem gent d’aquí i de fora

i serà un sol grup, per tots format

i esperem que ningú falti a la cita

i ho faci pels qui vindran més tard

i pensi en els que ens precediren

i resistiren i moriren en combat.

La fe que mou muntanyes ens dóna forces

i tocant de peus a terra ens fa somiar,

camins i viaranys plens d’ombres fosques

ens menen cap a un horitzó molt i molt clar.

12 d’octubre del 2013