Hi ha situacions en les que encara que sapiguem com
aniran i quin serà el resultat, al capdavall sempre esperem allò inesperat, en
el fons del fons som somia-truites.
La novetat obre camins desconeguts, insòlits i ens
ofereix flamants punts de vista. Podem mirar el camí, ample d’entrada, que es va
empetitint mica a mica fins ajuntar-se i fondre’s en un punt llunyà de
l’horitzó. Allà no sabem què hi ha.
Existeix la via però nosaltres la trepitgem per primer
cop. A vegades pensem que el millor és la rutina, els dies que s’escolen
monòtonament però amb seguretat; d’altres anhelem la sorpresa quan la intuïm
agradable i, sempre, somiem la utopia possible.
La vida és plena d’esculls però també de possibilitats. Cadascú
l’afronta de forma diferent i amb sentiments diversos i, si uns prefereixen
restar en la passivitat d’una realitat inconsistent, a uns altres ens atrau la
solidesa d’un ideal complicat i dificultós, potser insegur, però resplendent i
esperançador, il·lusionant i, sobretot, abastable.
Fe i esperança, això ens cal i anar junts tots plegats per tenir més força. Només així assolirem la fita. El teu escrit i el teu poema ja ho diuen tot. Moltes gràcies per l'ànim que dóna.
ResponElimina