La Medina de Fes

La màgia d'un territori

són la gent, els sons, l’olor,

la seva manera de viure,

els paisatges i el color.

Molta història acumulada,

gent de ciència, fa molts anys,

després fou la decadència,

seguí misèria i afanys.

Intenten posar-se al dia

de la gent d’altres indrets,

sense perdre la cultura

ni la religió, ni res.

El contrast és tan notori,

les diferències tan grans

que hem retrocedit molts segles

no un o dos, sinó molt abans.

Edat Mitjana: la Medina,

els camps com fa cinquanta anys
i per alguns dels seus oficis,

el temps no els hi ha passat mai

Moltes terres ben cuidades,

altres deixades del tot,

grocs i verds de tons intensos, 
muntanyes a l'horitzó.

La vista es perd per la gran plana

com els meandres del riu,

cactus, ginesta, rosselles,

groc de sega, verd ben viu.

Treballs de tintura i coure

teixits de seda, lli i cotó,

cuirs i fusta treballades,

espècies, oli i sabó.

El cel cobreix la planura,

els homes fan oració,

la fan cinc cops cada dia,

sigui on sigui, amb gran fervor.

Les dones dins de la casa,

els homes van a comprar

i deixen passar les hores

asseguts tots en el bar.

Les dones van ben tapades,

fins els peus, cobert el cap,

un pas enrere de l’home

i amb fills petits al costat.

Els joves volen sortir-se’n

d’aquest cercle tan tancat,

avui ens sembla impossible,

però el demà és a l’abast.