Quan tot era gris, quan la por no confessada omplia el dia a dia, quan la gent només xerrava sense parlar, és quan varem poder escoltar una nova veu, una veu que ens parlava des del llarg silenci.
En ple franquisme, a l'octubre de l'any 1959 va aparèixer Al Vent, com una alenada d'aire fresc, era un cant de lluita i pacifisme, de lluita contra la dictadura, contra la injustícia i a favor de la llibertat. Al vent ens va marcar i, sobretot, va ser el crit que va demostrar la nostra voluntat de seguir lluitant, la voluntat de ser de tot un poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada