ABRIL

Quan arriba el meu aniversari em sento feliç, feliç d’adonar-me que després de l’hivern ve la primavera i després l’estiu i segueix la tardor i de nou recomença el cicle. 

Cada temporada té les seves vessants positives i la sort és poder gaudir de les petites alegries que ens porta.

L’arbre del jardí s’ha tornat a vestir de blanc; la llum de la lluna entra descaradament per la finestra; sembla que l’economia mostra petits símptomes de rellançament; potser aquest cop la gent de Catalunya no afluixarem;  el professor de Biologia ha posat un 10 després de 5 anys de no fer-ho, el treball l’ha fet la meva reneboda, encara no té 15 anys; una altra, que viu a Los Angeles, ha fet un vídeo per a un projecte de ciència sobre la Marie Curie, aquesta en té 13;  tots els infants i els joves de casa estudien de valent; sento una gran joia; tots han après que un dels valors importants de la vida és el treball;  i, a més, estic preparant una sortida de família, serem 22;  per tot el que he viscut, bo i no tan bo, per tot el que pugui arribar, per les il·lusions, els somnis, sobretot les realitats, dono gràcies a la vida. 

Torna la primavera i amb ella el color, la música, el sol, el desglaç de les muntanyes...

i l’abril, el mes que vaig nèixer. Ja n'han passat 74.

Foto: Concepció Melendres